Sessions del 13 i 14 d'abril.
El Congrés Internacional Pere Anguera ha iniciat el dia 13 d’abril les sessions historiogràfiques amb una glossa biogràfica i intel·lectual de l’historiador reusenc (1953-2010) a càrrec del Dr. Magí Sunyer, adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. El repàs detallat de la trajectòria d’Anguera com a historiador, ciutadà i escriptor ha restat exposada i encara més, aprofundida, en el vessant professional dins l’àmbit de la recerca local en un context general. Aquest extrem ha estat contextualitzat en el marc d’un temps i d’un país en què els canvis socials i polítics dels anys setanta condicionaven l’ofici d’historiador.
Precisament, aquest ofici, associat a la història local, ha estat l’objecte de la sessió del dia 14 d’abril a la Sala d’actes del Centre de Lectura. Aconduïda pel Dr. Antoni Gavaldà, moderada pel Dr. de la Universitat del País Basc, Joseba Agirreazkuenaga i desenvolupada en forma de ponència per la catedràtica de la Universitat de Lleida, Dra. Conxita Mir, la sessió ha tractat sobre història local, definida com a “centre d’aplicació” d’investigacions amb caràcter microhistòric. Aquesta ha estat una de les hipòtesis que ha centrat gran part de la reflexió de la ponent a partir de la seva dilata experiència investigadora.
Posteriorment a aquesta lectura, la sessió ha continuat amb la relació de les setze
comunicacions presentades en aquest àmbit i analitzades pel Catedràtic emèrit, Dr. Josep Fontana Lázaro, que ha emfasitzat el caràcter comparatiu de la història local. Així, les comunicacions recollides han destacat aportacions metodològiques i investigacions innovadores sobre formes identitàries territorials i sobre història social del poder.
En acabat, s’ha obert un debat sobre qüestions que tenen a veure amb la professionalització de l’historiador davant una mediació “academico-burocràtica”sobre la valoració acreditativa de recerques d’àmbit local. També hom ha incidit sobre l’impacte de les noves tecnologies i la interpretació de fons documentals i arxivístics que permeten de contrastar la repressió estatal contemporània.
La primera part d’aquesta jornada ha acomplert amb escreix els objectius proposats pel comitè científic del Congrés i ha palesat l’interès sobre la temàtica exposada envers les joves generacions d’estudiosos, que obren noves expectatives d’estudi, anàlisi, interpretació i síntesi de la complexa realitat social. Per tant, aquest Congrés reflecteix significativament un debat actualitzat sobre aquella pregunta que es formulà el professor E.H. Carr, Què és la història?
Servei de Premsa del Grup de Recerca ISOCAC.
Sessió del 15 d'abril.
La dinàmica d’exposició de ponències i de comunicacions ha tingut continuïtat amb la sessió del dia 14 d’abril a la tarda, també realitzada a la Sala d’Actes del Centre de Lectura.
El professor de l’École d’Hautes Études Hispaniques, Stéphanne Michoneau ha tractat sobre “La simbolització des d’una perspectiva històrica”, ponència que ha definit el procés d’apropiació simbòlica, l’ús social dels símbols i la simbolització com a socialització de referents organizada en tres nivells: els comuns (privats), els col·lectius (públics) i els patrimonials (estatals).
La rellevant aportació del ponent, que ha incidit en el sentit de la construcció i significació dels símbols i ha generat un intens debat entorn del conflicte simbòlic, s’ha concretat en la relació de 24 comunicacions corresponents a l’apartat del Congrés “Construcció d’identitats nacionals i mites, símbols i representació”. Aquesta secció ha estat presidida pel professor de la Universitat della Tuscia, Maurizio Ridolfi i desenvolupada pel Catedràtic d’Història de la Universitat Autònoma Pere Gabriel, el qual ha contextualitzat metodològicament les recerques presentades i n’ha destacat la qualitat temàtica i d’orientació.
La sessió del divendres 15 ha tingut lloc a la Sala d’Actes del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta darrera jornada congressual s’han presentat 14 comuncacions dins l’àmbit de treball “Liberalisme i antiliberalisme. El carlisme”. Presidida per la professora de la Universitat de Barcelona Eva Serra i Puig, la sessió ha dut a terme un significatiu balanç de l’estat de les recerques al voltant del carlisme a càrrec del professor de la Universitat de Saragossa, Pedro Rújula. Tot seguit, el relator dels treballs presentats, Ramon Arnabat, professor del Departament d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, ha destacat les línies de treball que identifiquen la comparació entre carlisme i liberalisme i el seu emmarcament dins la formació de les cultures polítiques, a través de l’anàlisi de les recerques presentades.
La primera part de la jornada s’ha vist completada per la conferència d’Anna Garcia Rovira, professora de la Universitat de Girona, que, a la ponència “Pere Anguera, un pioner de la historiografia del segle XIX a Catalunya” ha posat en relleu la innovació historiogràfica aportada per l’historiador reusenc, des de la ‘història de la totalitat’, en l’estudi dels processos socials, culturals i polítics que han caracteritzat la construcció dels moviments sociopolítics contemporanis prenent com a centre metodològic la història local.
La sessió de la tarda -presidida pel professor Juan Sisinio Pérez Garzón de la Universitat de Castilla La Mancha- ha estat dedicada monogràficament a la reflexió sobre el fet nacional definit en l’apartat “El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya”. El ponent ha estat el Catedràtic de la Universitat Autònoma Borja de Riquer. La professora del Departament d’Història de la Universitat Rovira i Virgili Montserrat Duch ha estat la relatora de les 10 comunicacions presentades, el denominador comú de les quals ha estat l’ampli abast cronològic i temàtic tractat: des de la Guerra Gran fins a la política més recent, passant per formulacions polítiques federals i el conflicte colonial.
Aquest àmbit ha comptat amb la conferència de cloenda del Catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel·la Xusto Beramendi, que ha aprofundit en la dialèctica entre marxisme i nacionalisme amb l’exposició “Marxismo y nacionalismo: una relación difícil”.
El Congrés ha estat clos pel Catedràtic Josep Fontana.
Les aportacions teòriques de les ponències, conferències i comunicacions presentades han reflectit un avenç substantiu en els àmbits d’estudi on Pere Anguera manifestà el seu rigor científic: carlisme, catalanisme i “identitat, símbols i mites de la contemporaneïtat”. El debat historiogràfic continua obert.
Servei de Premsa del Grup de Recerca ISOCAC
